Abstract

L’autor reflexiona sobre el concepte de fidelitat en traducció, partint de la base que és un requisit irrenunciable, però insistint en la necessitat de definir, matisar i exemplificar en què ha de consistir i pot consistir aquesta fidelitat, com també en la freqüent incompatibilitat entre la condició de fidel i la de literal. A part de matisar la idea de fidelitat i les seves materialitzacions, aquesta comunicació també posa èmfasi en els possibles beneficiaris d’aquesta fidelitat, a partir de la creenca que es pot — i cal— ser fidel en dos sentits: respecte a l’autor i respecte al receptor del text, sense que cap dels dos se’n ressenti. Centrant-se principalment en exemples de traduccions teatrals destinades a l’escena, l’autor associa molt estretament la fidelitat amb l’esforc per produir en l’espectador uns efectes equivalents a l’original, i amb la consegüent responsabilitat del traductor en la capa més externa del text. Finalment, estableix una relació directament proporcional entre la recepció eficac del text i la invisibilitat del traductor.

Links and resources

Tags